És evident que el mon de la producció aqüícola és polièdric, és cert que existeixen moltes formes de produir que, de manera generalitzada, podem dir son saludables, segures i sens dubte, i si sobre tot ho comparem amb altres models de producció, com a mínim, tant eficients des del punt de vista de l’economia de l’ecologia, és a dir el cost que sobre l’ecosistema té els sistema de producció.
Dan Barber, al seu documental “Sustainable Aquaculture: How to Fall in Love with a Fish” fa una sèrie de reflexions que hem de considerar, sobre tot quant venen d’una persona que té influencia en el consumidor, sobre tot quant té força mediàtica i sobret tot quant ens fan entendre que aquesta aqüicultura polièdrica nostre pot ser i por fer que models que pot ser havien pensat en abandonar, poden tenir un gran èxit.
Penso en el nostre Delta, penso en els models de producció que pel camí han estat abandonats, penso en fer servir un sistema ric i d’alta productivitat natural, penso en l’ integració de les diverses economies locals, penso en que tot es possible si s’accepta que podem fer-ho junts.
Si fins i tot en tenim els flamencs…